oltrepassando la linea gialla

panorámica

2011-08-29T03:16:00.001+02:00

panorámica. mallorca, 2011.

old school

2011-05-23T13:50:00.001+02:00

old school. barcelona, 2011.

megaflow

2011-05-22T03:26:00.009+02:00

megaflow. barcelona, 2011.

la revolució de la plaça

2011-05-09T15:07:00.003+02:00

la revolució de la plaça. barcelona, 2011.

videobook

2011-03-06T14:16:00.006+01:00

Videobook d'interpretació de Pau Pericas, 2011.

paupericas@gmail.com

les flors de l'avi

2011-01-28T01:58:00.004+01:00

les flors de l'avi. subirats, 2010.

prohibit el pas

2011-01-10T00:11:00.009+01:00

prohibit el pas. siurana d'empordà, 2011.

viu

2011-01-01T23:59:00.003+01:00

viu. ultramort, 2010.

sense títol

2010-12-14T12:29:00.004+01:00

sense títol. sitges, 2010.

cap a l'oest, més o menys

2010-11-23T19:17:00.002+01:00

cap a l'oest, més o menys. matosinhos, 2010.

luiz I

2010-11-19T15:57:00.003+01:00

luiz I. oporto, 2010.

le llaman bodhi

2010-11-17T19:30:00.005+01:00

le llaman bodhi. matosinhos, 2010.

camí al castell

2010-11-09T16:54:00.001+01:00

camí al castell. sant sadurní d'anoia, 2010.

roba eixuta

2010-11-05T04:17:00.004+01:00

roba eixuta. barcelona, 2010.

refresc natural

2010-10-29T16:10:00.006+02:00

refresc natural. figueres, 2010.

el bany privat

2010-10-27T12:24:00.005+02:00

el bany privat. coma-ruga, 2010.

fraternitat, 13

2010-10-24T13:51:00.002+02:00

fraternitat, 13. barcelona, 2010.

con mis queridos mishima

2010-10-22T13:41:00.009+02:00

con mis queridos mishima. figueres, 2010.

21 dies al carlit

2010-10-20T01:43:00.006+02:00

hollywood a la bisbal

2010-08-30T19:19:00.002+02:00

hollywood a la bisbal. la bisbal d'empordà, 2010.

en lloguer

2010-08-27T13:43:00.001+02:00

en lloguer. blanes, 2010.

tibetana

2010-08-11T03:12:00.002+02:00

tibetana. barcelona, 2010.

ciudad fantasma

2010-07-12T20:20:00.001+02:00

el silencio del pijama. madrid, 2010.

verde toronga

2010-07-04T14:52:00.001+02:00

verde toronga. madrid, 2010.

el guardián de la azotea

2010-07-03T17:08:00.001+02:00

el guardián de la azotea. madrid, 2010.

orbium coelestium

2010-06-26T17:47:00.003+02:00

el centro del universo
queda lejos de aquí
revoluciones celestes
no lo cambiarán

no sale el sol
sales tú
te veo siempre
te miro a ratos

y yo sigo orbitando
soy satélite natural
con la fuerza de la gravedad
busco verdad radical

no se tapa el sol
me tapo yo
y quiero ser ya
lo que yo soy

madrid gira alrededor del sol
y yo ya estaba allí
sin que yo me buscara
antes de que yo me buscara

no se pone el sol
nos ponemos tú y yo
toxicomanía cósmica
consciencia de ti en mi

ni tratados del espacio
ni capaz cosmovisión
ni el heliocentrismo cura
la perenne insatisfacción

y si todo me da vueltas
no es por culpa de copérnico
temo que es por culpa mía
temo que es por culpa tuya

de luna a luna

2010-06-20T02:29:00.005+02:00

de luna a luna. madrid, 2010.

dios y el diablo son de aquí

2010-05-02T23:06:00.002+02:00

son equis travestidas de eses y elles griegas. es un tasis casteyano. sabe cinco estrellas. es oír quejarse sobre falso feminismo trasnochado. me gusta. hospitalidad y suavizante en dosis generosas. suena gallego. chicas pop y amantes de los ramones. y bandas indies y hombres peludos y tatuados. ana arqueóloga y su novio simón. suena canario. es acabar de entender, definitivamente y de una vez por todas, todos y cada uno de los versos de sabina. o’donnell. huele como la boqueria. suena catalán. y pepe y su casa familiar y álvaro y los boquerones. hay noche para todos. emetreinta y emecuarenta y emecincuenta y el ansia por el anillo que sufria golum. despedidas de soltera y estudiantes de master de arquitectura. suena griego. combina con los viernes tarde en el carrefour. sin tele. uau! pero lleno de canciones. suena valenciano. y messi y mourinho y cristiano ronaldo. más noche y más brutal con cola. suena extremeño. una funda nórdica naranja y el canal plus. lo más plus. es estar en casa. dios y el diablo son de aquí.

nadal

2009-12-28T00:18:00.009+01:00

nadal. subirats, 2009.

can bosch de noya

2009-12-08T16:22:00.002+01:00

can bosch de noya. subirats, 2009.

pinocchio

2009-11-16T02:07:00.003+01:00

barcelona, 2009.

pedretes

2009-11-08T22:53:00.004+01:00

coma-ruga, 2009.

rosa

2009-11-03T23:58:00.001+01:00

rosa. subirats, 2009.

sobreexposició de merda

2009-10-26T13:01:00.004+01:00

subirats, 2009.

del balcó estant

2009-10-21T12:33:00.001+02:00

del balcó estant. barcelona, 2009.

construir la mirada

2009-10-17T14:08:00.006+02:00

subirats, 2009.

la fàbrica

2009-10-14T00:51:00.001+02:00

la fàbrica. subirats, 2009.

saber pintar, saber mirar

2009-10-11T16:49:00.004+02:00

juli. subirats, 2009.

alessandro volta

2009-10-08T01:11:00.008+02:00

el món de la ciència és ple de figures importants. homes i dones que, investigant de valent o per pura casualitat, han fet grans troballes. científics de tots els àmbits i les èpoques que han resultat clau per a entendre el món i doblegar-lo a la nostra voluntat.

no tots els científics, però, tenen el mateix pes dins la història. no tots són tan coneguts. jo sempre he sentit fascinació per aquells investigadors que, encara que potser no hagin estat els més importants, sobreviuran a l’eternitat gràcies a haver convertit el seu cognom en lèxic científic.

els casos més coneguts són els de les unitats de mesura i les malalties. espavilats de tots els temps han sabut romandre per sempre en infinitat de llibres i manuals; newton, volt, ampere, pascal, henry, hertz, celsius, joule, watt, faraday, gray, ohm o coulomb, tots (cog)noms d’unitats. el mateix amb marfan, melkersson-rosenthal, heerfordt, alzheimer i mikulicz, tots (cog)noms de síndromes i malalties.

somniant amb els ulls oberts, imagino a un futur grup d’estudiants d’enginyeria sortint d’un examen de primer curs:

- què!? com t’ha anat?

- buf... molt just... tu què tal?

- malament! només tenia clar el tercer problema. a tu què t’ha donat?

- el tercer... tres coma dos kilo pericas.

- bien! a mi també!

imagino també a un pacient, nerviós, assegut davant del seu neuròleg, a la consulta d’aquest:

- i aleshores?

- ho lamento, però totes les proves ens indiquen que pateix el mal de pericas. la malaltia està bastant avançada.

- quant de temps em queda, doctor?

- de tres mesos a mig any. ho sento.

i quan deixo de somniar recordo que ja fa temps que vaig deixar les ciències. sense talent per a tal activitat, potser podria treballar com a científic, però veig realment complicat que arribés a descobrir una nova magnitud que requerís un nom d’unitats o una malaltia que pogués batejar amb el meu cognom.

és una llàstima, perquè crec sincerament que el meu cognom és, des d’un punt de vista cacofònic, idoni per a ambdós casos. especialment pel que fa a les unitats de mesura; tres coma dos kilo pericas sona molt millor que cinc coma nou mega jiménezs o que trenta-vuit nano vilaplanas. no hi ha color.

potser m’aniria millor si provés de crear un moviment d’avantguarda social o un dogma espiritual. el problema aquí m’arribaria per una altra banda. em temo que anomenar periquisme a tal moviment, o dogma, donaria peu a confusió:

- des que m’he convertit al periquisme estic molt millor...

- què dius? ets perico?

- no! periquista!

alta tensió

2009-10-05T19:35:00.004+02:00

alta tensió. subirats, 2009.

construir la mirada

2009-10-02T00:03:00.012+02:00

barcelona, 2009.

ars gratia artis

2009-09-27T15:25:00.005+02:00

san lorenzo. roma, 2009.

sfruttato. roma, 2009.

no em demanis el facebook

2009-09-20T19:40:00.001+02:00

no tinc tres-cents cinquanta-vuit amics. no vull veure les fotos de l’últim viatge a brasil d’un amic d’una amiga. no tinc cap interès en publicar si m’agraden els homes o les dones, si estic solter o en parella. no vull fer testos sobre el meu coneixement de disney, ni de la segona guerra mundial, ni d’espanyol. no vull enviar flors ni petons digitals. no m’agrada el xat. la comunicació síncrona, cara a cara. no vull penjar fotos de la meva última farra. no em cal recuperar coneguts dels que mai vaig ser amic. hi ha estudis que certifiquen que no es pot tenir un cercle social més gran de cent cinquanta persones. vull jugar a pòquer mirant als ulls dels meus contrincants. no vull anar al sopar de la gent del parvulari. no vull jugar al playfish. follo igualment. no vull passar l’estona llegint horòscops estil revista femenina que escriuen becaris mal pagats. passo de la dieta facebook. ja tinc correu electrònic, bloc i un perfil a last.fm. tampoc m’interessa saber quin personatge seria jo de la meva sèrie preferida. no vull buscar famosos i agregar-los com a amics. no tinc intenció de crear cybergrups originals i divertits. no vull tenir una mascota virtual. no necessito entretenir-me. a facebook no hi és tothom; només un vint-i-quatre amb set per cent de la població mundial té accés a internet.

vida en cardinals (o tot són matemàtiques)

2009-09-17T14:51:00.009+02:00

quatre cerveses. sis mesos a reggio emilia. vuit mil cinc-centes cinquanta-cinc cançons, el noranta-set per cent d’amor. i desamor. dues cullerades de tiramisú. una feina. dues mans. una televisió privada. cuatro. dos-cents vuit contactes a l’agenda del telèfon. dos paquets de ducados, quaranta pitis. sis minuts de vídeo, formats per nou mil frames, que representen dinou persones en un espai, en un temps i amb una acció. dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. un present. infinites dones. una dona. quatre milions de terminacions nervioses. cinquanta micròmetres de diàmetre. una vida a barcelona. les sis i quaranta de la tarda. una habitació. tres exàmens. vint-i-sis. trenta. trenta. una carrera. tres-cents seixanta crèdits. dos rons amb cola. mil dos-cents cinquanta euros. noranta-tres companys de viatge. quatre amics catalans. quatre germans. trenta-tres centilitres. dos vols. vols dolç. dos-cents vint volts. deu dies al mar. dos mars. un tren. setanta-dues hores a roma. un cor. mil possibilitats. tres ciutats. una nit. un gram. una gran nit.

de persones que estimo

2009-09-15T01:49:00.001+02:00

gent que visita la ciutat amb ronyonera i càmera de fotos. no m’agraden les ronyoneres. tanatoris i cotxes de morts que passen buits. grata’t els collons. humor absurd i cadenes de televisió que ja no existeixen. menú a dotze noranta, incloent pa, beguda i postres. papers. oficines de mobilitat i programes internacionals amb horaris d’estiu i becàries joves i maques. bellesa, bellesa arreu.

i agafar fort la calor, tant que ens queixàvem, per a què no marxi encara. i menjar gelat. i visitar el mar. y al pasar la barca me dijo el barquero, las niñas bonitas no pagan dinero. i pensar que el barquero és un listo i preguntar-li què vol fer amb la barca plena de niñas bonitas enmig del mar. i que si li queda un lloc.

la realització d’un inevitable procés. i cafès amb gel. moments tricromàtics, storyboards d’experiències i àtoms de parmigiano que han mudat a records de to sèpia esmorteït; pizza a taglio en ambient d’estació de tren de gran ciutat. i cerveses en terrasses i dones italianes. i la nit. i amics. i la lluna. i davantals de color negre, llargs fins als turmells. i portes que s’obren en apartaments amb veïns que pensen en llengües estrangeres. sang calenta o llet descremada a les venes. i supermercats amb ofertes i descomptes per als que tenen la tarja de fidelitat. i pomes per exportar. i platges i pel·lícules de cine i professors amb barba que no prenen cafeïna.

comptes corrents en negatiu. dígits. números escrits en pantalles i llibretes. i bitllets del monopoly. i tu també estàs buscant feina? si. rondes de tres vint-i-quatre. i l’atur que puja. i els ivas. i els nens ja van a escola. de la vega assegura que això d’arenys és il·legal. i laportes i txigrinsquis. senyora, com se pot imaginar, tot això a jo me sua soberanament sa polla. com a l’astronauta rimador. i aleshores recordo que és setembre. és mes d’aniversaris de persones. de persones que estimo.

una volta a salentu...

2009-09-11T22:13:00.009+02:00

salento violento. salento, 2009.

martina. laghi alìmini, 2009.

davide. castro, 2009.

valerio. porto cesareo, 2009.

lu sule, lu mare. torre dell'orso, 2009.

ferran. torre dell'orso, 2009.

luisa. castro, 2009.

vacanze

2009-08-17T14:33:00.003+02:00

chiuso per ferie
ci vediamo a settembre

25 ricordi per secondo

2009-07-09T17:26:00.005+02:00

demo

2009-07-04T16:21:00.001+02:00

demo. reggio, 2009.

messaggi ricevuti

2009-06-30T05:54:00.005+02:00

passar hores atent només a zeros i uns que, mitjançant tot un sistema força complex que no val a detallar en aquest moment, es converteixen en precioses composicions musicals que, alhora i per principis sinestèsics, es converteixen en sensacions, emocions i revelacions personals.

rebre un missatge d’aquella.

tot i saber que no és el moment, aprofitar aquesta atenció per començar a fer copy, i paste, en una carpeta que algun dia, mitjançant tot un sistema força complex que no val a detallar en aquest moment, serà convertida en cd recopilatori. o mixtape, com prefereixen usar alguns romàntics que somnien en color albergínia.

rebre un missatge d’aquell.

pensar, convertir i reconvertir la repetició com a figura retòrica. ja sigui en forma de vers o de malmesa prosa poètica. insistir i saber que és així. aleshores, enviar un missatge electrònic a un company de viatge italià, mitjançant tot un sistema força complex que no val a detallar en aquest moment, per recomanar-li una lectura ràpida del tercer capítol de ‘la ripetizione creativa’, d’ivan fónagy.

rebre un altre missatge d’aquella.

tenir entre poques i gens ganes de llegir sobre sociologia della comunicazione. no fer-ho. tenir entre moltes i més ganes d’escriure des de l’estómac, mitjançant tot un sistema força complex que no val a detallar en aquest moment, sobre la repetició com a figura retòrica tot fent-ne ús. fer-ho. sense molt d’èxit, però.

no rebre cap missatge teu.

riccardo

2009-06-25T19:10:00.002+02:00

riccardo. reggio, 2009.

un tren (que va a mar)

2009-06-22T14:38:00.001+02:00

una dona.

una dona que somriu. i quan ho fa, se li dibuixen a les galtes dos foradets característics; reflexos visibles de l’autenticitat de la seva persona.

una dona que ensenya. i quan ho fa, ho fa més en dialecte que no pas en italià, desafiant tota norma i creant lèxic on només hi ha foscor.

una dona.

una dona que mira. i quan ho fa, ho fa amb aquells ulls. aquells ulls. aquells ulls honestos i nobles, culpables d’un esguard tan perdut com transparent.

una dona que beu. i quan ho fa, s’embriaga en bars que ja tenen la reixa tancada, tot fent la última abans de la última en bona companyia.

una dona.

una dona que bromeja. i quan ho fa, denota intel·ligència, ironia i autocrítica. i em fa riure. i em fa riure.

una dona que escolta. i quan ho fa, aprecia embadalida sons com el del camió d’escombraries, el de l’assecador de cabells o el de l’aspiradora.

una dona.

una dona que és bella. i quan ho fa, ho fa d’una forma natural i espontània que, de ben segur, la fa ser tan bonica quan va a dormir com quan es lleva.

una dona que parla. i quan ho fa, els seus ulls, aquells ulls, es banyen en aigües salades com ho farà el tren quan arribarà a mar.

cap dona.

martina y el zapatero valiente

2009-06-17T04:32:00.003+02:00

calzolaio. reggio, 2009.

martina ed il calzolaio. reggio, 2009.

intanto, san prospero

2009-06-14T23:47:00.009+02:00

scusa, c’è l’hai la ichnusa?
non siamo mica qui a pettinare conigli
ne a guardare belle donne che già hanno figli
permesso! occhio! scusa!

intanto, un ricordo a dio

due spritz e un analcolico alla frutta
jeans neri, grembiule nero, camicia nera
e per noi due, compà, la distesa intera
che due maroni, me cago en la puta!

intanto, un ricordo al cane

un piatto di pasta e, se puoi, un caffè
uno, due, tre, quattro, cinque bicchieri
ubriaconi, fighe, vecchi e strani stranieri
io mi fumo un’altra sigaretta, vabbé?

intanto, san prospero ci protegge

adesso vi porto delle patatine, signori
come mai da barcellona a reggio emilia?
menta, ghiaccio, il pattume, una bottiglia
no, io non vi posso più servire fuori!

ken

2009-06-12T16:11:00.002+02:00

ken. reggio, 2009.

homo sapiens

2009-06-10T05:05:00.004+02:00

dones que fumen entre quatre i cinc paquets de tabac al dia. homes bojos pel so que, armats amb tot tipus d'aparells, volen enregistrar el so que fa una dona que fuma. filles que tenen pares que riuen. pares que tenen filles que estudien infermeria. conductors que ja han fet dos cops la côte d'azur que asseguren que aquesta nit plovia a niça. un noi que viu a niça i pensa que viure a niça no és tan glamurós com hom pot pensar. una noia que viu a barcelona i pensa el mateix que pensa el noi que viu a niça; a ella niça tampoc li desperta cap glamur. empresaries periodistes que creen un nou mitjà informatiu local i digital. periodistes empresaries que el tiren endavant. mentre fumen. homes generosos que ofereixen i conviden fins i tot a aquells a qui no han vist el rostre. joves amb rostre, agraïts, que saluden i parlen. i escolten. i fumen. i fumen. marits joves que estan casats amb dones periodistes que no fumen i que mai han estat a niça. dones generoses que estan casades amb dones amants del so i que no tenen filles, però si en tinguessin, no estarien estudiant infermeria.

silvia

2009-06-08T02:05:00.004+02:00

silvia. reggio, 2009.

calcio

2009-06-04T13:53:00.000+02:00

calcio. reggio, 2009.

títol

2009-06-03T07:29:00.007+02:00

cursor limitat a verdana
menta, cafè i més plantes
i el gran diccionari de la llengua catalana
desa-ho com a esborrany

mostrem-ho tot
etiqueta mal trobada
escriure en primera persona
bicicletes, vacances, tardor

comparacions banals
versos que fan cagar
escriure en segona persona
desa'l ara

ni modificant l'html
i et creus original?
escriure de la mateixa persona
publica un missatge

ester

2009-06-01T21:05:00.002+02:00

ester. reggio, 2009.

valerio

2009-05-31T04:19:00.003+02:00

valerio. reggio, 2009.

per a obtenir la realitat cal reconstruir-la

2009-05-28T01:58:00.012+02:00

em rento les dents i em sagnen les genives. no penso res. es pot no pensar res? faig cafè amb una moka de marca. de marca bialetti. alguns asseguren, sense saber si ho fan amb o sense criteri, que la bialetti és a les mokes el que la lamborghini és als cotxes. m'agrada creure-ho així. i fer-ho saber.

després de la dutxa abuso dels bastonets per les orelles concentrat en el plaer que em generen. quant t'agraden els petits plaers i la seva magnificació? a mi molt. m'agraden molt.

no vaig a treballar perquè plou. quina feina, la meva. em sento tan bé com quan no hi havia entrenament de hockey patins pel mateix motiu. i recordo la lycra vermella amb ratlles blanques i l'escut del sant ignasi al pit. recordo la lycra i alguns dels moments viscuts amb ella. crec recuperar més que records. recupero sensacions i sentiments.

i ara tinc clar que la freqüència repetitiva que han usat kurosawa o eisenstein, per citar dos clàssics, té com a conseqüència una duració anormal de l'acció i comporta, concretament, una dilatació per extensió.

em rento les dents un cop més i un cop més em sagnen les genives. rentar-te les dents és un dels tipus de moments que et permet el pensament divagatori, la fuga d'idees. així, salto no sé com a pensar en el merder idiomàtic que regna a luxemburg. i recordo que vull escriure un article al blog sobre l'assumpte. de fet, l'he començat ja a la llibreta, com tants d'altres, amb les quatre notes i els dos googles que vaig fer algun dia. pensar en català. escriure en català. veure el món en català.

i llegeixo en la actividad reciente a un perfil del last que ahora, utopiasurreal y mirtres son amigos. la semana pasada. i ric per sota el nas i blasfemo una mica, per esportivitat, somrient i fent que no amb el cap. perquè la vida passa ràpid i crec que és millor així. perquè prefereixo acumular xinxetes que mals de cap injustificats. o mals de genives, encara que estiguin justificats.

òscar

2009-05-23T18:13:00.001+02:00

òscar. bologna, 2009.

ahir va ser

2009-05-12T03:46:00.005+02:00

tantes les coses que saps perfectament com les vols però no saps com fer-les. equivocar-te. deixar la racionalitat de banda per intentar escriure enllà de les paraules. defugir la literalitat per cercar allò figuratiu. figures. fracàs. tant sols uns morfemes intoxicats. farà tres setmanes que ahir va ser el teu primer dia de feina. cansament. no es tracta de ser més puta, però si d'aprendre a dosificar la informació. a reivindicar allò que es creu just. sempre. barallar-se amb silogismes. foscor entre paralogismes i arguments circulars que no revelen essències veritables. res, no revelen. mandra. cantril (1940) assegura que l'inseguretat emotiva i la manca de confiança en un mateix debiliten l'habilitat crítica d'un ésser. jo m'ho crec. i, al mateix temps, em demano, i l'ego? l'egolatria debilita l'habilitat crítica?

un'imbiancatina?

2009-05-09T16:38:00.003+02:00

lasswell o la comunicazione chiara

2009-05-07T20:05:00.001+02:00

chi
io

dice cosa
ti voglio bene

con quale mezzo
a viva voce

a chi
te

con quali effetti
amore

sguardi

2009-04-25T15:15:00.001+02:00

sguardi. spilamberto, 2009.

laura

2009-04-21T00:40:00.001+02:00

laura. reggio, 2009.

alba

2009-04-20T01:59:00.000+02:00

alba. reggio, 2009.

e adesso mi domandi per il muffin?

2009-04-18T04:23:00.004+02:00

soffrire è vivere
gridare è vivere

il rischio è sempre la via difficile

essere franco è vivere
piangere è vivere

tu lo vuoi facile?

avere paura è vivere
il dolore è vivere

mi sembra giusto

essere laggiù è vivere
sentire è vivere

io, invece, preferisco vivere

insieme è meglio

2009-04-16T19:36:00.011+02:00

ferran. verona, 2009.

aina. sesso, 2009.

anna. sesso, 2009.

jordi. modena, 2009.

anna. verona, 2009.

edu. sesso, 2009.

magda. reggio, 2009.

autoretrat

2009-04-07T02:17:00.010+02:00

02. reggio, 2009.

03. reggio, 2009.

04. reggio, 2009.

a les golfes

2009-04-03T02:04:00.002+02:00

estàs parapetat a les teves golfes particulars. d’un temps ençà que cada cop t’agrada més fer-te el vanguardista. i escric fer-te, perquè saps que ets massa lluny de cap expressió de vanguardisme. et conformaries amb tenir una mica de cultura i que el teu cervell es recordés que té una part esquerra. les boles de pols que s’acumulen a l’habitació et fan més por que fàstic. fa dies que només hi ha aigua amb gas... i a tu no t’ha agradat mai l’aigua amb gas. si, et fumes una altra cigarreta. maleeixes déu en italià per haver perdut tant de temps fent transformades de fourier. i de laplace. i aleshores et tornes a concentrar. tantes fotos per segon... decideixes d’apujar el negre i saturar una mica la imatge. t’agrada més ara que abans, però tampoc et mata. potser... potser t’agradaria corrompre encara més l’original. és una de les teves paranoies particulars, la dels vídeos de famílies viatjant. reprodueixes aquells set segons de merda una vegada i una altra. tot dorm i la matinada no ha fet més que començar. més fum, més fum.

martina

2009-03-30T20:10:00.002+02:00

martina. reggio, 2009.

il fiume

2009-03-22T21:59:00.006+01:00

il fiume. reggio, 2009.

davide

2009-03-21T17:08:00.003+01:00

davide. reggio, 2009.

desiderius erasmus rotterdamus

2009-03-21T16:28:00.010+01:00

alguns calçotets nous
ibuprofens i paracetamol
tres cartons de fum
moleskine en blanc

i demana-li al cunyat que cuidi del teu gat

la guia de conversa
i un diccionari petitó
la teva marca de condons
quatre fotos i bluetack

i si no tens res estalviat, més et val pensar barat

el reproductor farcit d'acords
renova el passaport
un sobre de pernil
la càmera, llums i acció

i si tens nòvia formal, d'erasmus tot s'hi val

la visa, internacional
el sabó per dermis especials
dos asos i una dama
allibera el mòbil al raval

i si et vols cuidar el cor, agafa aquell tresor

scegliere

2009-03-20T05:37:00.001+01:00

scegliere. reggio, 2009.

la famiglia

2009-03-20T03:24:00.006+01:00

la famiglia. barcelona, 2009.